Malalties per mancana d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distncia
entre mi i aquesta terra feta pres.
Comenar en un altre lloc
on no spiguen qui sc,
recobrar aquell dol plaer
d'amagar-me i observar la gent.
Passa el temps i el vi de la nostlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de mgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.
I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enll
ara t un perdut encant,
un avs de que ja arriba el meu dia perqu
content
enfilo les escales del tren,
s hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals per diferents.
Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorana mirava all.
I tot i que el mes entrant
pensar ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perqu
content
enfilo les escales del tren,
s hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals per diferents.
