Tot és tan fosc aquesta nit
qui ha marxat no tornarà
i la buidor que tens al pit
potser el temps te l'omplirà.
Tot és tan gris aquest matí
que ni els ocells volen volar
vull parar el temps ara i aquí
i tornar a començar.
La tarda avança cap al vespre
i ara és tan tard com ahir
ningú no obre cap finestra
cruel, ha vençut, el destí
cruel, ha vençut, el destí.
Ara fa vent, fort de ponent
les fulles seques ballen un trist compàs
volen al vent, i s'alcen
volen al vent, i cauen.
Un fred estrany aquesta nit
la pluja dibuixa un vel
el forn de pa s'ha fet petit
cauen llàgrimes de gel.
Aspre verí d'aquest matí
m'ha despertat la veritat
el malson és d'ara i aquí
i ningú no ho ha somiat.
La tarda és més orfe que mai
el vespre es banya de dol
la solitud omple l'espai
com, trigarà, a sortir el sol
com, trigarà, a sortir el sol.
Ara fa vent, fort de ponent
les fulles seques ballen un trist compàs
volen al vent, i s'alcen
volen al vent, i cauen
Ara fa vent, fort de ponent
les fulles seques ballen un trist compàs
volen al vent, i s'alcen
volen al vent, i cauen
Volen al vent, i cauen
Volen al vent, i cauen
Volen al vent, i cauen...
